Públic

En aquest registre he decidit observar i fotografiar diverses senyals de prohibició que trobo en el trajecte que faig cada dia per anar al treball.

Normalment m’hi fixo molt poc, perquè formen part del paisatge habitual, a més com jo no porto cotxe moltes no m’afecten, però aquesta vegada he volgut mirar-les amb una atenció diferent, preguntant-me què delimiten realment i a qui afecten.

He triat aquest element perquè les senyals representen una forma de límit explícit, sovint imposat des de les institucions, que organitza la circulació i estableix fronteres clares entre allò permès i allò prohibit. Tot i ser objectes físics simples, he començat a veure’ls com a marcadors simbòlics que condicionen la manera com ens movem i ens relacionem amb l’espai públic. En alguns casos, també poden generar diferències entre les persones: per exemple, zones on es prohibeix el pas a vehicles que moltes famílies no poden permetre’s substituir, o espais restringits que només determinats col·lectius poden travessar.

El procés d’observació ha consistit a fer un recorregut lent pel barri i captar no només el senyal, sinó també el context que l’envolta: la vorera, els edificis, el tipus de carrer o qui hi transita. M’ha sorprès adonar-me de com alguns d’aquests límits semblen tenir sentit, mentre que d’altres generen sensació d’exclusió o d’espai fragmentat.

He après que el carrer està ple de fronteres quotidianes que naturalitzem, i que mirar-les amb consciència crítica transforma molt la percepció que tenim del nostre entorn. La dificultat principal ha estat evitar que les imatges fossin merament descriptives i intentar que transmetessin la idea de límit que volia analitzar.