Públic

En aquest registre he representat una escena quotidiana centrada en una nena situada al centre de l’espai, envoltada per altres infants que la senyalen. Tot i que no hi ha una frontera física visible, la situació mostra clarament una frontera simbòlica i emocional. La posició central de la nena no respon a una situació de protagonisme, sinó d’exposició i vulnerabilitat, ja que totes les mirades i gestos convergeixen cap a ella. Aquesta centralitat forçada esdevé un límit que la separa del grup, tot i compartir el mateix espai.

Un dels elements clau del dibuix és l’ombra que envolta la nena. Aquesta ombra no representa una absència de llum real, sinó l’estat emocional que viu davant la mirada dels altres. He volgut utilitzar-la com a recurs simbòlic per fer visible allò que sovint no es veu: com se sent una persona quan és assenyalada, jutjada o exclosa. L’ombra funciona com una frontera invisible que l’aïlla, reforçant la diferència entre ella i el grup.

A través d’aquest dibuix reflexiono sobre com, en contextos com el pati de l’escola o altres espais de convivència, es construeixen dinàmiques de diferència i alteritat sense necessitat de barreres físiques. El gest de senyalar marca una jerarquia i situa la nena en una posició d’alteritat, convertint-la en “l’altra”. Aquest registre m’ha permès prendre consciència de com aquestes situacions es normalitzen i passen desapercebudes, tot i tenir un fort impacte emocional. Com a futura mestra, considero important identificar aquests límits invisibles per poder construir espais educatius més inclusius i sensibles a la diversitat.