Públic

En aquest registre he centrat l’atenció en la barrera d’entrada d’un càmping del meu entorn quotidià. A primera vista pot semblar un element banal i purament funcional, però he intentat observar-lo des d’una mirada més crítica per reconèixer-lo com un límit físic i simbòlic. La barrera estableix una frontera clara entre qui pot accedir-hi i qui queda fora, i es converteix així en un mecanisme que organitza la mobilitat i classifica les persones segons els seus recursos o la seva vinculació amb l’espai privat.

Durant l’enregistrament m’he fixat en el moviment cíclic d’obrir-se i tancar-se, un gest mecànic que es repeteix gairebé de manera automàtica. També he observat els sons i els colors que l’envolten: , tot plegat reforça la sensació de control i vigilància i construeix un paisatge visual i sonor característic d’un espai regulat, on cada acció sembla prevista per orientar els cossos i ordenar els fluxos de pas.

Aquest exercici m’ha fet prendre consciència de com aquests límits, aparentment insignificants, formen part de la nostra quotidianitat i de com sovint els naturalitzem sense qüestionar-ne el significat. He après que fins i tot els espais més comuns estan plens de fronteres subtils que generen diferències i jerarquies. La principal dificultat ha estat dotar d’un valor crític i expressiu un element tan corrent, però aquest repte m’ha ajudat a afinar la mirada i a desenvolupar una actitud més reflexiva i intencionada davant l’entorn.